Assumpte: Moratòria i auditoria del deute públic.
El deute públic i el pagament dels seus interessos ocupen ja una part més que important en la distribució dels pressupostos generals de l’Estat i en els del País Valencià. Aquest deute afecta de forma negativa, i molt, als servicis que presten els ajuntaments. A això s’afegeix que també els mateixos ajuntaments, no sabem fins a quin punt a conseqüència de l’anterior o com a conseqüència d’una gestió inadequada dels recursos, han anat endeutant-se. En concret, a data 01.01.2013 el deute de l’Ajuntament de València amb entitats financeres ascendia a 964.114.064,84 €, preveient-se en el pressupost el pagament d’un total de 41.392.310,00 € en concepte d’interessos, més 78.668.190,00 € en concepte d’amortització de capital, sumant un total de 120.060.500,00 €, és a dir, un 16%.
Sabem que este deute no deriva i ni tan sols guarda una relació amb la despesa en servicis públics estatals, del País Valencià o municipals, com és el cas de l’Ajuntament de València. A més, els títols de deute públic per a rescatar a bancs i empreses en fallida, subscrits amb els entitats i agències financeres privades, comporten condicions oneroses dictades per una prima de risc que és controlada per agents especuladors.
És conegut, d’altra banda, que bancs i altres organismes financers creditors imposen programes d’austeritat i acceleren els processos de privatització dels serveis públics. Aquests «programes» i privatitzacions són causa de greus patiments, atur, disminució d’ingressos, pèrdua del dret al desenvolupament personal. A més, d’acord amb aquest deute extern es cancel·len les ajudes a aquells països del sud amb què mantenim un deute per la nostra responsabilitat en el seu subdesenvolupament social, ecològic i humà.
Com ha reconegut l’Expert Independent de les Nacions Unides sobre els efectes del deute extern en el seu informe de 2012.08.13, «les càrregues excessives de deute extern tenen un impacte negatiu en la realització dels drets humans i el desenvolupament en els països deutors a través de la desviació de recursos dels serveis socials bàsics i a través de les condicions adjuntes als mecanismes internacionals d’alleugeriment del deute«. I així mateix, la Resolució aprovada pel Consell de Drets Humans del les Nacions Unides en sessió de 5 de juliol de 2012 «Recorda que tot Estat té la responsabilitat primordial de promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població i, a aquest efecte, té el dret i l’obligació de triar els seus objectius i mitjans de desenvolupament i no s’ha de veure condicionat per fórmules específiques de política econòmica externes» i «Afirma que, des del punt de vista dels drets humans, la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets humans, especialment els drets econòmics, socials i culturals«.
Sabem que una part d’aquest deute pot tenir un origen que no és legítim, ja que es basa en rescats financers que anteposen els beneficis d’uns pocs als de la majoria, sorgeix d’unes polítiques fiscals injustes per a la majoria, i utilitza uns mecanismes financers que no tenen més justificació que la de concedir preponderància econòmica, política i social a bancs i altres organismes financers.
D’acord amb aquestes polítiques, la Constitució de l’estat espanyol ha estat reformada de manera urgent, a l’agost de 2011, amb l’objectiu de donar prioritat absoluta al pagament del servei del deute per sobre de les obligacions relatives a les necessitats bàsiques de la ciutadania. Amb això, el govern de l’Estat espanyol ha contret amb els creditors financers, i sota la pressió d’aquests, l’obligació de prioritzar el pagament del deute públic sobre qualsevol altra partida de despesa, forçant els ajuntaments i comunitats autònomes al compliment d’aquest mateix compromís. Alhora, ha imposat un sostre de dèficit del 3% del PIB que començarà al 2014 -amb la previsió de disminuir-ho al 0.5% més endavant-, d’impossible compliment sense que afecte la cobertura de béns i drets bàsics de la ciutadania, i amb un repartiment de l’esforç que penalitza les administracions territorials, incapaços d’atendre així el pagament als seus proveïdors i de dotar els serveis de benestar social i de proximitat que són de la seua competència.
Amb això, es vulneren convenis internacionals subscrits per l’Estat espanyol, com la Declaració Universal dels Drets Humans, que qualifica els béns bàsics de la ciutadania -salut, educació, aliment, seguretat econòmica i habitatge- com a drets universals i inalienables i, per tant, d’obligada tutela pels Estats, per sobre d’altres drets d’interès secundari o de grup.
El Pacte per l’Estabilitat i el Creixement de la UE, que el govern va utilitzar per a justificar el canvi constitucional, no està complint amb els objectius de garantir l’ocupació i contenir el deute. L’Estat espanyol ha signat unes regles de joc que, d’altra banda, han augmentat les desigualtats socials, fent més rics els rics i augmentant el nivell de pobresa de la majoria. Per tot això, aquest Pacte hauria de considerar-se nul de ple dret.
No podem oblidar que tota operació de crèdit comporta un risc que ha de ser assumit pel prestador. No obstant això, la reforma constitucional ha anul·lat aquest risc, traslladant les pèrdues dels prestadors als contribuents que les paguen amb els seus impostos i, de forma diferida, a partir de l’emissió de bons de Deute públic. Aquestes emissions de Deute públic suporten el sobrecost de la cobertura del risc, quan, aquest, de iure, no existeix per al bonista i, per això, poden considerar-se emissions en frau de llei.
La reestructuració del deute i les quitances són pràctiques reconegudes en la legislació internacional, i sabem que la cancel·lació dels deutes il·legítims han estat possibles en el passat, tant a Europa com a països en vies de desenvolupament, i que aquesta cancel·lació es relaciona amb un alleujament immediat de les necessitats bàsiques de la població. L’anul·lació d’aquest dret al sector públic mentre se li permet al sector privat hem de considerar-la dolosa, de manera que aquesta renúncia, inclosa en l’última reforma constitucional és una clàusula lleonina i d’aplicació il·legítima.
EUPV assumeix i comparteix les reivindicacions de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, expresades en aquesta moció i per això, el regidor que subscriu, en el seu nom i en nom del grup municipal d’Esquerra Unida formula les següents
PROPOSTES D’ACORD
PRIMERA.- Que l’ordenança fiscal de l’any 2014 contemple una revisió dels impostos municipals, amb l’objectiu de fer-los realment progressius en funció de la renda i alleujar els sectors més exclosos de la població.
SEGONA.- Declarar una moratòria immediata en el pagament del deute financer de l’Ajuntament.
TERCERA.- Realitzar l’Auditoria del deute de l’Ajuntament, i per això establir una Comissió Independent i Ciutadana d’Auditoria dels deutes municipals basada en l’obertura de tots i cada un dels contractes establerts amb particulars, exposant les seues condicions i resultats a l’escrutini públic.
QUARTA.- Com a resultat de l’auditoria ciutadana, i un cop garantida la cobertura dels serveis públics i les prestacions socials, de salut, educació, aliment, habitatge, seguretat econòmica i ecològica, establir amb els creditors la reestructuració del deute legítim de l’Ajuntament.
CINQUENA.- Exigir una moratòria immediata en el pagament dels deutes financers de les administracions públiques.
SISENA.- Exigir la realització d’una auditoria sota control ciutadà del deute financer de les administracions públiques, que permeta depurar el que siga reconegut com il·legítim, per a la seua quitança o condonació sense condicions, i la conseqüent exigència de responsabilitats civils o penals a les parts que van contraure aquest deute.
SETENA.– Exigir la derogació de la reforma constitucional d’agost de 2011 i reconèixer, de forma explícita, la primacia de la despesa social sobre el pagament del deute i dels seus interessos.
VUITENA.- Com a resultat de l’auditoria ciutadana, exigir a les administracions central i de País Valencià, que un cop garantida la cobertura dels serveis públics i les prestacions socials, de salut, educació, aliment, habitatge, seguretat econòmica i ecològica, s’establisca amb els creditors la reestructuració del deute legítim.
València, 21 de juny del 2013
Descarregar pdf
Donen suport a la MOCIÓ, per a la seua presentació i aprovació les següents organitzacions i col·lectius:
– PAH València
– PAH Horta Sud
– Construyendo la Izquierda (CLI)
– Plataforma Socialistas a la Izquierda (PSI)
– Intersindical Valenciana
– Cercle Obert de Benicalap
– Plataforma En Defensa De Las Desempleadas (Comunidad Valenciana)
– Plataforma Social De Aldaia
– Plataforma Social Del Barrio Del Cristo
– Plataforma De Afectados Por Los Incendios (Comunidad Valenciana)
– Asociación de Vecin@s de Aldaia
– barriodelcarmen.net
– Esquerra Unida del País Valencia
– ATTAC País Valencià
– Esquerra Anticapitalista
-Compromís Valencia
-SETEM Comunitat Valenciana
Vídeo de la presentació al ple de l’Ajuntament de València: